dimecres, 12 d’octubre del 2011

ELS SENTIMENTS DE X (fase 2)



Hola de nou. L'objectiu d'aquesta activitat continuava sent l'estudi de les habilitats socials d'X relacionades amb els sentiments.
Per tal que l'activitat fos una mica més informal, vam anar les dues a un bar de fora de l'institut (tenia el permís adient de la seva mare per poder sortir del recinte) a fer un refresc.
Bé,  com sempre, jo la deixo que xerri del que vulgui i li vaig preguntant pels seus temes d'interès dels quals sé que vol parlar: el seu noviete, si s'ha posat en algun embolic...
Ella xerra i xerra, ara bé, quan ja veig que se solta, si li faig alguna pregunta relacionada amb el tema familiar es posa molt nerviosa i diu que no en vol parlar perquè es posa nerviosa. De tota manera continuem parlant del que ella vol, però sempre intento que em conti coses sobre què li passa i poder donar-li consells.
Cap al final de la classe, va emplenar un test d'escala de 7 ítems, 1 el més baix i 5 el més alt. A la pregunta de : et felicites quan fas alguna cosa bé.... va i em posa un 2. Em vaig quedar de pedra. Ja li vaig dir que això no estava bé, ja que si un fa algo bé el primer que s'ha de felicitar és un mateix encara que els altres no ho facin. 
O sigui que la seva autoestima està per terra.


Com:


HABILITATS RELACIONADES AM ELS SENTIMENTS
Alumne :
Curs:
Data:
MARCA D'1 A 5 LES LES SEGÜENTS QÜESTIONS (1 MAI 5 MOLT BÉ

Intento conèixer els meus sentiments i les emocions que experimento
1 2 3 4 5
Permeto que els altres sàpiquen el que sento
1 2 3 4 5
Intento entendre el que senten els altres
1 2 3 4 5
Intento entendre l'enuig de l'altra persona
1 2 3 4 5
Permeo que els altres sàpiguen que ens preocupa o ens interessem per ells
1 2 3 4 5
Penso en el perquè estic espantat i faig alguna cosa per tal de dissimulas aquesta por
1 2 3 4 5

Faig o em dic a mi mateix coses agradables quan em meresc una recompensa
1 2 3 4 5



També em va dir que no li agradava que l'abraçacin, ni sa mare ni els germans. Mal rotllo, vaig pensar.
Li vaig dir que l'abraçada és un gest d'amor i que dóna energia positiva a la persona que el rep. Ella continuava erre que erre. Per tant, sense que ho esperés li vaig fer una abraçada i un petó a la galta. Es va posar vermella, però no va rebutjar l'abraç, fet que em va alegrar. Sols em va dir que ara li feia vergonya mirar-me a la cara. Li vaig dir que no passava res, que jo abraçava moltes vegades als meus alumnes (fet que és ben cert) i moltes vegades venen ells o elles a fer-me una abraçada a mi. Que és senyal que m'estimen i jo també a ells i elles. 
Així és que no havia de tenir vergonya d'una abraçada sincera. Ho va acceptar. 
Ja veurem quan la torni a veure, si li faig una abraçada com reacciona.

De moment, m'hauré de posar les piles per treballar la seva autoestima i que se senti la persona més important del món, sobretot per ella mateix.

Si un no s'estima primer, qui l'ha d'estimar?  Un és el més important per ell mateix i això no és ser egoista.

Seguiré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada