Bé, ja arriba el final d'aquest blog-diari. La veritat és que se m'han fet curtes les possibles entrades, ja que sempre hi ha fets que contar i compartir, ara bé, també entenc la tasca de la nostra tutora, a la qual li seria impossible fer un seguiment de blogs interminables i massa llargs.
Valoració
general: la valoració general de la implementació del pla
de treball és positiva, ja que he anat aconseguint els objectius que
m'havia proposat.
Durant
aquests mesos en què he dut a terme la part presencial del
pràcticum, aquesta m’ha permès entrar en la dinàmica de
l’assessorament psicopedagògic real i contrastar aquesta
experiència amb els coneixements teòrics que tenia fins ara. He
hagut d’emfasitzar el rol de facilitador d’acords entre totes les
parts implicades que ens correspon als psicopedagogs en contra de la
creença inicial que normalment es té: el psicopedagog proposa o
fins i tot imposava una sèrie de recomanacions i mesures, i el
professorat les aplica.
Valoració
de la meva tasca:
En
tot moment he intentat que els eixos que han guiat la meva
participació estiguessin en relació amb els següents criteris:
-Clima
de confiança: cordialitat amb el professorat i la comunitat
educativa implicada, ambient de treball a les reunions, atenció,
reforç, interès i respecte.
-Actituds:
grau de compromís i aportació personal de creativitat, recerca,
reforç i impuls de l’acció educativa. Participació i
responsabilitat en la consecució dels objectius del Pràcticum i del
centre, disposició cap a les especialistes, famílies i alumnat.
-Informació:
amb un grau de mútua influència i comunicació amb les
especialistes amb interacció i bidireccionalitat de la informació.
-Treball
en equip: amb esperit de consens interdisciplinari i organització
del mateix.
-Presa
de decisions: participació en la presa de decisions que afecten
el desenvolupament del Pràcticum, evitant la dependència dels
orientats, respectant la singularitat, interessos i diversitat de
cadascun.
-Fixació
dels objectius: participació en la fixació de les tasques
habituals (reunions, recollida d’informació, desenvolupament
d’activitats...) i dels objectius concrets a assolir. Compliment de
la temporalització establerta, amb adequació a les circumstàncies
del context, i avaluació dels resultats.
Avaluo
el conjunt de la meva participació com a molt implicada, sempre al
servei del centre , reforçant el treball en equip amb respecte i
interacció responsable per aconseguir l’assoliment dels objectius
inicialment proposats. Tot i això, amb les mancances oportunes d’una
psicopedagoga en pràctiques que , encara que amb molta il·lusió,
he comès errades, però sempre amb el ferm propòsit de
millorar amb constància i autocrítica.
A
quinesconclusionshe arribat?
Intentaré
fer-ne una enumeració el més aclaridora possible. Podria dir que
han estat les següents:
La
funció d’un psicopedagog/a és tan àmplia, que millor acotar en
quin moment i sota quines directrius ha d’actuar. Així les
funcions que hom assigna a un psicopedagog serien
· dinamitzar
el treball conjunt.
· facilitar
al professorat procediments per a la identificació i
aclariment denecessitats.
· participar
en els debats i donar suport a l’expressió de les diferents
perspectives.
· ajudar
en la priorització de necessitats i en l’establiment de finalitats
generals del projecte.
· promoure
processos reflexius sobre les millores que es pretenen.
· promoure
l’intercanvi de coneixements.
· oferir
informació i estratègies vàlides per al disseny del projecte.
· donar
suport a la implementació i oferir ajuda als problemes que puguin
sorgir.
· facilitar
procediments de valoració i revisió.
· promoure
l’anàlisi del projecte en acció i també la seva revisió.
- Que és de cabal importància pels psicopedagogs/gues el coneixement de les diferents tècniques d’intervenció, ja que així poden seleccionar les que més s’ha diguin a la seva intervenció.
- Que tot psicopedagog/ga ha de tenir determinada la seva actuació: projecte d’intervenció, no val la improvisació, sí l’adaptació i acomodació.
- Que tot professional ha d’estar actualitzat en la seva tasca professional. En el cas del psicopedagog/ga és importantíssim, hom no pot actuar d’acord amb paràmetres obsolets.
- ØQue el treball amb equip és imprescindible per poder anar caminat en educació.
- Que la viabilitat d’un projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals, doncs esperar un recolzament extern és poc menys que encaminar-lo al fracàs.
- Que és possible reduir l’absentisme i el fracàs escolar en el jovent, cal creure en ells i elles i en les seves possibilitats i adequar els currículums als nous moments i a les noves diversitats.
- Que en l’educació d’un/a jove hi tenen un valor clau la família: sense el suport d’aquesta poc s’avança.
- Que més enllà de l’escolaritat obligatòria l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se i “redactar-se” un projecte vital. I que en aquest camí hem d’estar els adults, per donar suport i coneixements
- Que una bona base teòrica és imprescindible per una bona actuació.
- He pres consciència que l’ús dels instruments de planificació pedagògica, són necessaris per l’organització i l’estructuració del conjunt de professionals que participem en el programa, més si cap encara que en una situació més ordinària d’aprenentatges i comportament
Significa una
gran ajuda per al propi professional, en el dia a dia de les
seves accions, disminueix l’ansietat la incertesa, dóna
seguretat a la feina, permet visualitzar l’ impacte de les
accions i detectar amb major facilitat els sorolls, o errades
del sistema i inclús ajuda a innovar.
I
per acabar dir que un repte és quelcom engrescador en que et calen
posar en pràctica tots aquells coneixements adquirits i que la
superació diària és la més gran de les satisfaccions.
Gràcies
a tots i totes per compartir aquest
