CONCLUSIONS

Bé, ja arriba el final d'aquest blog-diari. La veritat és que se m'han fet curtes les possibles entrades, ja que sempre hi ha fets que contar i compartir, ara bé, també entenc la tasca de la nostra tutora,  a la qual li seria impossible fer un seguiment de blogs interminables i massa llargs.

Valoració general: la valoració general de la implementació del pla de treball és positiva, ja que he anat aconseguint els objectius que m'havia proposat.

Durant aquests mesos en què he dut a terme la part presencial del pràcticum, aquesta m’ha permès entrar en la dinàmica de l’assessorament psicopedagògic real i contrastar aquesta experiència amb els coneixements teòrics que tenia fins ara. He hagut d’emfasitzar el rol de facilitador d’acords entre totes les parts implicades que ens correspon als psicopedagogs en contra de la creença inicial que normalment es té: el psicopedagog proposa o fins i tot imposava una sèrie de recomanacions i mesures, i el professorat les aplica.

Valoració de la meva tasca:

En tot moment he intentat que els eixos que han guiat la meva participació estiguessin en relació amb els següents criteris:

-Clima de confiança: cordialitat amb el professorat i la comunitat educativa implicada, ambient de treball a les reunions, atenció, reforç, interès i respecte.

-Actituds: grau de compromís i aportació personal de creativitat, recerca, reforç i impuls de l’acció educativa. Participació i responsabilitat en la consecució dels objectius del Pràcticum i del centre, disposició cap a les especialistes, famílies i alumnat.

-Informació: amb un grau de mútua influència i comunicació amb les especialistes amb interacció i bidireccionalitat de la informació.

-Treball en equip: amb esperit de consens interdisciplinari i organització del mateix.

-Presa de decisions: participació en la presa de decisions que afecten el desenvolupament del Pràcticum, evitant la dependència dels orientats, respectant la singularitat, interessos i diversitat de cadascun.

-Fixació dels objectius: participació en la fixació de les tasques habituals (reunions, recollida d’informació, desenvolupament d’activitats...) i dels objectius concrets a assolir. Compliment de la temporalització establerta, amb adequació a les circumstàncies del context, i avaluació dels resultats.

Avaluo el conjunt de la meva participació com a molt implicada, sempre al servei del centre , reforçant el treball en equip amb respecte i interacció responsable per aconseguir l’assoliment dels objectius inicialment proposats. Tot i això, amb les mancances oportunes d’una psicopedagoga en pràctiques que , encara que amb molta il·lusió, he comès errades, però sempre amb el ferm propòsit de millorar amb constància i autocrítica.

A quinesconclusionshe arribat?

Intentaré fer-ne una enumeració el més aclaridora possible. Podria dir que han estat les següents:

La funció d’un psicopedagog/a és tan àmplia, que millor acotar en quin moment i sota quines directrius ha d’actuar. Així les funcions que hom assigna a un psicopedagog  serien 

· dinamitzar el treball conjunt.

· facilitar al professorat procediments per a la identificació i aclariment denecessitats.

· participar en els debats i donar suport a l’expressió de les diferents perspectives.

· ajudar en la priorització de necessitats i en l’establiment de finalitats generals del projecte.

· promoure processos reflexius sobre les millores que es pretenen.

· promoure l’intercanvi de coneixements.

· oferir informació i estratègies vàlides per al disseny del projecte.

· donar suport a la implementació i oferir ajuda als problemes que puguin sorgir.

· facilitar procediments de valoració i revisió.

· promoure l’anàlisi del projecte en acció i també la seva revisió.

•  Que és de cabal importància pels psicopedagogs/gues el coneixement de les diferents tècniques d’intervenció, ja que així poden seleccionar les que més s’ha diguin a la seva intervenció.
• Que tot psicopedagog/ga ha de tenir determinada la seva actuació: projecte d’intervenció, no val la improvisació, sí l’adaptació i acomodació.
•  Que tot professional ha d’estar actualitzat en la seva tasca professional. En el cas del psicopedagog/ga és importantíssim, hom no pot actuar d’acord amb paràmetres obsolets.
• ØQue el treball amb equip és imprescindible per poder anar caminat en educació.
• Que la viabilitat d’un projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals, doncs esperar un recolzament extern és poc menys que encaminar-lo al fracàs.
• Que és possible reduir l’absentisme i el fracàs escolar en el jovent, cal creure en ells i elles i en les seves possibilitats i adequar els currículums als nous moments i a les noves diversitats.
• Que en l’educació d’un/a jove hi tenen un valor clau la família: sense el suport d’aquesta poc s’avança.
• Que més enllà de l’escolaritat obligatòria l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se i “redactar-se” un projecte vital. I que en aquest camí hem d’estar els adults, per donar suport i coneixements
• Que una bona base teòrica és imprescindible per una bona actuació.
•  He pres consciència que l’ús dels instruments de planificació pedagògica, són necessaris per l’organització i l’estructuració del conjunt de professionals que participem en el programa, més si cap encara que en una situació més ordinària d’aprenentatges i comportament

Significa una gran ajuda per al propi professional, en el dia a dia de les seves accions, disminueix l’ansietat la incertesa, dóna seguretat a la feina, permet visualitzar l’ impacte de les accions i detectar amb major facilitat els sorolls, o errades del sistema i inclús ajuda a innovar.

I per acabar dir que un repte és quelcom engrescador en que et calen posar en pràctica tots aquells coneixements adquirits i que la superació diària és la més gran de les satisfaccions.

Gràcies a tots i totes  per compartir aquest