dimarts, 13 de desembre del 2011

CONCLUSIONS










Bé, ja arriba el final d'aquest blog-diari. La veritat és que se m'han fet curtes les possibles entrades, ja que sempre hi ha fets que contar i compartir, ara bé, també entenc la tasca de la nostra tutora,  a la qual li seria impossible fer un seguiment de blogs interminables i massa llargs.

Valoració general: la valoració general de la implementació del pla de treball és positiva, ja que he anat aconseguint els objectius que m'havia proposat.
Durant aquests mesos en què he dut a terme la part presencial del pràcticum, aquesta m’ha permès entrar en la dinàmica de l’assessorament psicopedagògic real i contrastar aquesta experiència amb els coneixements teòrics que tenia fins ara. He hagut d’emfasitzar el rol de facilitador d’acords entre totes les parts implicades que ens correspon als psicopedagogs en contra de la creença inicial que normalment es té: el psicopedagog proposa o fins i tot imposava una sèrie de recomanacions i mesures, i el professorat les aplica.

Valoració de la meva tasca:

En tot moment he intentat que els eixos que han guiat la meva participació estiguessin en relació amb els següents criteris:
-Clima de confiança: cordialitat amb el professorat i la comunitat educativa implicada, ambient de treball a les reunions, atenció, reforç, interès i respecte.
-Actituds: grau de compromís i aportació personal de creativitat, recerca, reforç i impuls de l’acció educativa. Participació i responsabilitat en la consecució dels objectius del Pràcticum i del centre, disposició cap a les especialistes, famílies i alumnat.
-Informació: amb un grau de mútua influència i comunicació amb les especialistes amb interacció i bidireccionalitat de la informació.
-Treball en equip: amb esperit de consens interdisciplinari i organització del mateix.
-Presa de decisions: participació en la presa de decisions que afecten el desenvolupament del Pràcticum, evitant la dependència dels orientats, respectant la singularitat, interessos i diversitat de cadascun.
-Fixació dels objectius: participació en la fixació de les tasques habituals (reunions, recollida d’informació, desenvolupament d’activitats...) i dels objectius concrets a assolir. Compliment de la temporalització establerta, amb adequació a les circumstàncies del context, i avaluació dels resultats.

Avaluo el conjunt de la meva participació com a molt implicada, sempre al servei del centre , reforçant el treball en equip amb respecte i interacció responsable per aconseguir l’assoliment dels objectius inicialment proposats. Tot i això, amb les mancances oportunes d’una psicopedagoga en pràctiques que , encara que amb molta il·lusió, he comès errades, però sempre amb el ferm propòsit de millorar amb constància i autocrítica.


A quinesconclusionshe arribat?
Intentaré fer-ne una enumeració el més aclaridora possible. Podria dir que han estat les següents:

La funció d’un psicopedagog/a és tan àmplia, que millor acotar en quin moment i sota quines directrius ha d’actuar. Així les funcions que hom assigna a un psicopedagog  serien 
· dinamitzar el treball conjunt.
· facilitar al professorat procediments per a la identificació i aclariment denecessitats.
· participar en els debats i donar suport a l’expressió de les diferents perspectives.
· ajudar en la priorització de necessitats i en l’establiment de finalitats generals del projecte.
· promoure processos reflexius sobre les millores que es pretenen.
· promoure l’intercanvi de coneixements.
· oferir informació i estratègies vàlides per al disseny del projecte.
· donar suport a la implementació i oferir ajuda als problemes que puguin sorgir.
· facilitar procediments de valoració i revisió.
· promoure l’anàlisi del projecte en acció i també la seva revisió.

  •  Que és de cabal importància pels psicopedagogs/gues el coneixement de les diferents tècniques d’intervenció, ja que així poden seleccionar les que més s’ha diguin a la seva intervenció.
  • Que tot psicopedagog/ga ha de tenir determinada la seva actuació: projecte d’intervenció, no val la improvisació, sí l’adaptació i acomodació.
  •  Que tot professional ha d’estar actualitzat en la seva tasca professional. En el cas del psicopedagog/ga és importantíssim, hom no pot actuar d’acord amb paràmetres obsolets.
  • ØQue el treball amb equip és imprescindible per poder anar caminat en educació.
  • Que la viabilitat d’un projecte recau sobre tot en la gestió que se’n fa del mateix per part dels professionals, doncs esperar un recolzament extern és poc menys que encaminar-lo al fracàs.
  • Que és possible reduir l’absentisme i el fracàs escolar en el jovent, cal creure en ells i elles i en les seves possibilitats i adequar els currículums als nous moments i a les noves diversitats.
  • Que en l’educació d’un/a jove hi tenen un valor clau la família: sense el suport d’aquesta poc s’avança.
  • Que més enllà de l’escolaritat obligatòria l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se i “redactar-se” un projecte vital. I que en aquest camí hem d’estar els adults, per donar suport i coneixements
  • Que una bona base teòrica és imprescindible per una bona actuació.
  •  He pres consciència que l’ús dels instruments de planificació pedagògica, són necessaris per l’organització i l’estructuració del conjunt de professionals que participem en el programa, més si cap encara que en una situació més ordinària d’aprenentatges i comportament
Significa una gran ajuda per al propi professional, en el dia a dia de les seves accions, disminueix l’ansietat la incertesa, dóna seguretat a la feina, permet visualitzar l’ impacte de les accions i detectar amb major facilitat els sorolls, o errades del sistema i inclús ajuda a innovar.
I per acabar dir que un repte és quelcom engrescador en que et calen posar en pràctica tots aquells coneixements adquirits i que la superació diària és la més gran de les satisfaccions.



Gràcies a tots i totes  per compartir aquest

dimecres, 7 de desembre del 2011

L'ÈXIT DE L'ALTER


AQUÍ US PENJO UNA NOTÍCIA SOBRE L'ALTER: TOT UN ÈXIT
Identifícate / Regístrate Martes 06 de diciembre de 2011     Contacte con diariodeibiza.es  |

Jóvenes preparados para trabajar



Jóvenes preparados para trabajarJóvenes preparados para trabajar AYTO. SANTA EULÀRIA

REDACCIÓN | IBIZA El alcalde, Vicent Marí, entregó ayer los diplomas acreditativos a los nueve jóvenes que han finalizado con éxito el programa Alter de formación, organizado por el Consistorio para estudiantes con riesgo de abandonar el sistema educativo sin tener una formación adecuada. Esta iniciativa ha conseguido que estos chicos sigan en el instituto, que estudien las asignaturas básicas y que además hayan recibido formación práctica para poder integrarse en el mundo laboral. Los profesores que han desarrollado este proyecto educativo han impartido clases de cocina, mecánica, electricidad y jardinería.

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/12/06/jovenes-preparados-trabajar/523584.html

dimarts, 6 de desembre del 2011

DAFO




DEBILITATS
AMENACES
ALTER
1- L'alumnat sols assisteix al centre un dia per setmana, amb la qual cosa, de vegades es comporten com si no pertanyessin al centre.
2- El dia que assisteixen al centre arrosseguen altres alumnes a arribar tarda a classe.
3- El professorat de guàrdia ha d'estar molt atent amb aquests alumnes per tal que estigui a classe.
4. Alguns alumnes, en cas de no complir amb el programa, retornaran al grup ordinari, en el qual seguiran tenint un comportament disruptiu.

ALUMNAT AMB TC
1 La resistència a la innovació per part d’alguns professors poc disposats a compartir experiències didàctiques, a fer ús de les TIC a l'aula.
2. Poca coordinació entre els equips docents.
3. Una part del professorat no s'implica prou en les decisions
organitzatives i de gestió i dificulta l'aplicació dels acords presos en les reunions d’equip docent i d'altres
4. Professorat que encara no entén que l’atenció a la diversitat és cosa de TOTS, no sols del professorat especialista..
5. Tutors desbordats per l’atenció i constant seguiment que es presta a l’alumnat i famílies.
MEDIACIÓ DE CONFLICTES
1. Professorat que no creu en la Mediació, sols en les expulsions i les mesures punitives.
2. L'alumnat no vulgui fer mediació.

ALTER
1. Que no hi hagui empreses col·laboradores amb el centre.
2. La imatge negativa externa que tenen aquests alumnes.
3. Entorn socio-cultural baix.
4. Famílies d’alt risc social.


ALUMNAT AMB TC
1. Des de educació se'ns demana flexibilitat però alhora també complir uns objectius i un currículum.
2. Entorn socio-cultural baix.
3. Famílies d’alt risc social.


MEDIACIÓ DE CONFLICTES
1. Plantilla no definitiva (mobilitat del professorat).
2. Mobilitat de l’alumnat 
3. Entorn socio-cultural baix.
4. Famílies d’alt risc social.
5 Poca relació dels alumnes fora del centre i cert risc d’exclusió social.
6 En les relacions que l’alumnat estableix fora del centre, també estan normalitzades les conductes violentes
7. Manca d’entitats i associacions vinculades a la joventut perquè els noi/es puguin establir contactes i vincles en el seu temps d’oci

FORTALESES
OPORTUNITATS
ALTER
1.Bona coordinació entre cap d’estudis, policia local i orientadora per tal de fer seguiments d’alumnat absentista.
2.Bona coordinació entre cap d’estudis i orientadora per fer seguiment d’alumnat amb problemes educatius i/o conductuals.
3. Bona relació amb l’entorn institucional (AJUNTAMENT) i empresarial per a col·laboracions d’adequació de perfils professionals per afavorir la inserció laboral.
4. Bona relació Assessor-Famíies.
ALUMNAT AMB TC
1.Bona coordinació entre cap d’estudis, policia local i orientadora per tal de fer seguiments d’alumnat absentista.
2. Bona coordinació entre cap d’estudis i orientadora per fer seguiment d’alumnat amb problemes educatius i/o conductuals.
3. El professorat d’Orientació està molt conscienciat de l’alumnat que té.
4. L'alumnat se sent escoltat i millora la seva autoestima.

MEDIACIÓ DE CONFICTES
1. Mediadors motivats i implicats en les tasques que desenvolupen.
2. Instal·lacions d’ambient agradable i acollidor
3.Diversitat d’oferta d’actuacions dirigides ala difusió de les bones practiques de convivència.
4. Agilitat en l’elaboració dels productes dels diferents eixos (prevenció idifusió, formaciói gestió de conflictes)
5. Vincle col·laboratiu amb els professionals que treballen en el context sociocultural i comunitari.
6. Panificació i organització dels processos de mediació.
7. Col·laboració en l’elaboració de programes de convivència, d'interculturalitat i mediació escolar.
8. Bona imatge davant els usuaris.
9.Alta eficàcia en els darrers canvis.
10.Alta capacitat d’acció conjunta.
11. Equip mediador multidisciplinari i tècnicament ben preparat.
12. Actuació immediata davant dels conflictes.

ALTER
- Reunions periòdiques entre el professorat de l'alumnat i l'educadora social.
- Seguiment exhaustiu del progrés dels alumnes.
- L'alumat podrà obtenir una feina en acabar el programa.

ALUMNAT AMB TC
1- Bona coordinació entre policia local i el centre.
2. Incrementar el nombre d’activitats inclusives per a diferent tipus d’alumnat.

MEDIACIÓ DE CONFLICTES
1-Treball en xarxa amb entitats i organitzacions relacionades amb l’ acollida de les persones immigrades i amb l’atenció als ciutadans/es.
2-Interès del centre en la formació en la gestió de conflictes per la millora de la convivència
3-Interès de l’alumnat dels centres educatius per a la formació com a mediadors
4- Interès de l’alumnat mediador del centre en la participació d’activitats de formació i difusió del projecte.
5- Interés dels pares per tal de formar par en la mediació de conflictes del centre i la seva difusió tant externa.
5- Xarxa de serveis municipals en creixement.
6. Possibilitat de facilitar el diàleg, la comunicació i el treball cooperatiu amb les famílies. És important desenvolupar la QUALITAT DE LA INTERACCIÓ (Vigotsky).
7. Enfortiment professional a partir de la formació.




dilluns, 5 de desembre del 2011

QUÈ FEM A MEDIACIÓ

Hola companys,
aquí us deixo un document per tal d'informar-vos de la tasca que ens hem proposat la Comissió de Mediació de Conflictes:


Hi ha bàsicament tres àmbits d’intervenció:
  1. La PREMEDIACIÓ.
  2. La MEDIACIÓ “CLÀSSICA”.
  3. APLICACIÓ DE MESURES CORRECTORES DE CONDUCTES CONTRÀRIES A LA BONA CONVIVÈNCIA AL CENTRE.
1.- La PREMEDIACIÓ té per objectiu evitar que una situaciò derivi en un conflicte, per això és important que qualsevol membre de la Comunitat Educativa que detecti aquesta situació ho comunique als companys de l’equip de mediació, de manera directa o mitjançant una sol·licitud d’intervenció que es depositarà a la bústia situada enfront de consergeria.

2.- La MEDIACIÓ “CLÀSSICA” s’aplica quan dues o més persones es troben en una situació conflictiva. Té per finalitzar la intervenció d’una parella de mediadors per orientar a les persones en conflicte , mitjançant l’ús del diàleg, a la recerca d’una solució al conflicte que siga satisfactòria per a les dues parts. El procediment per sol·licitar la intervenció de l’equip de mediació és el mateix que al cas anterior.

Tant la premediació com la mediació “clàssica” es començaran a aplicar, amb profunditat, quan els professors de mediació hagin completat la seva formació, és a dir, a partir del dia 14 de gener. Mentrestant, fan la mediació el professorat que ha fet cursos de mediació Això es fa amb la intenció de tenir un coneixement més profund de les estratègies a seguir en cada cas i garantir una major eficiència en les actuacions que es duran a terme.

3.- APLICACIÓ DE MESURES CORRECTORES DE CONDUCTES CONTRÀRIES A LA BONA CONVIVÈNCIA AL CENTRE.

En aquest cas, els recursos humans i físics de mediació s’apliquen com a eina per a la millora de la convivència al centre.
El procediment que es segueix és el següent:

1. Els caps d’estudis informen a la coordinadora de mediació dels alumnes amb falta lleu o greu que realitzaran algún dia d’”expulsió interna”, així com el tipus de falta comesa. Aquesta sel·lecció de l’alumnat es fa tenint en compte la predisposició de l’alumnat a assistir al centre i, en el seu cas, el grau d’aprofitament en intervencions anteriors

2. La coordinadora de mediació comunica setmanalment, a la resta de companys/es de l’equip de mediació, l’alumnat que s’ha d’atendre i el tipus de falta comesa, per tal de sel·leccionar els recursos a treballar amb ells. Al mateix temps, envia un SMS al professorat d’aquestos alumnes perquè li preparin la feina que ha de realitzar, relacionada amb el currículum . Aquesta feina s’ha d’anotar al “Quadernet de recollida de feina “situat entre les safates de recollida de la feina dels professors absents".

3. Cada dia que s’ha d’atendre a algún alumne, la coordinadora de mediació fa arribar a la biblioteca la feina relacionada amb el currículum que ha de fer l’alumnat i el seu horari de classe., ja que cada sessió l’alumnat ha de realitzar activitats del currículum de la matèria corresponent i altres activitats correctores de la conducta que ha suposat la falta ( d’habilitats socials, tècniques d’organització i aprofitament del temps, prevenció del consum de substàncies adictives, de resolució de conflictes,...).

4.Cada professor de guàrdia de mediació registra a un quadernet de seguiment de l’alumnat, la seva assitència , així com la seva actitud i les activitats i qüestions tractades, i a partir d’ahi i de l‘intercanvi de punts de vista entre els membres de l’equip de mediació, es fa una valoració del grau d’aprofitament de l’alumnat.

5. S’informa als tutors dels resultats obtinguts i de les activitats realitzades amb l’alumnat.

6. Cadascú dels alumnes és cootutoritzat , a partir d’aquest moment, per un membre de l’equip de mediació, que s’encarregarà de fer un seguiment més personalitzat d’aquest junt amb el/la tutor/a.

En general, la nostra valoració ha estat positiva, ja que dels tretze alumnes que hem atès , nou han valorat l’atenció prestada i s’han mostrat receptius i concients de la necessitat d’un compromís personal, i de sabre posar-se en el lloc dels altres i de l’ús del diàleg, com alternativa més valuosa en la relació amb les altres persones.

dijous, 1 de desembre del 2011

GRUP ALTER COMPLET (fase 2)

Per fi el grup ALTER ja ha estat completat. Són tres alumnes, que és el màxim que hi pot haver, ja que hi ha vuit places per a tots els instituts de l'illa d'Eivissa.

He fet una primera observació a l'aula i els he passat la mateixa entrevista-narració als nous alumnes per tal que m'expliquessin les seves motivacions, expectatives.....
Aquí estan:

EXPECTATIVES I VALORACIÓ DEL PROGRAMA ALTER PER J.M.


El meu nom és J. M., tinc 15 anys i, encara que estic en 2n d'ESO, hauria d'estar-hi en 4t.
El curs passat em van proposar pel programa ALTER perue no volia estudiar, molestava als companys i no feia res ni a casa ni a classe.
Al principi de curs ens van cridar a la meva família i a mi per tal d'informar-nos dels objectius del programa ALTER i per proposar-me l'entrada en aquest curs. Vam acceptar perquè vam veure que era una bona oportunitat de sortida als meus problemes.
El clima de la classe és bo perquè som tres alumnes.
Les assignatures que fem són: català , castellà  i matemàtiques cada dimecres. Els dimarts vaig a l'educadora social dues hores.
Les professores també m'agraden perquè s'adapten als nostres interessos per fer les activitats. 
La resta de dies vaig a un taller mecànic " Ses Mines" situat prop de ca meva. Allà  faig les tasques que em mana i m'ensenya el meu cap: canviar oli de cotxe, mirar nivell d'aire de les rodes, ajudar-lo a canviar una roda...
En el futur m'agradaria treballar en un taller de mecànic de cotxes i per això he d'aprofitar estar en aquest programa.



NARRACIÓ D'EXPECTATIVES I VALORACIÓ  DEL PROGRAMA PER S.S.


El meu nom és S. S., tinc 14 anys i encra estic en 2n. d'ESO  encara que deuria d'estar en 4t.
El curs passat en van proposar per al programa ALTER perquè em portava molt malament, no volia estudiar i molestava els companys.
No m'agrada ni estudiar ni treballar però ja que he d'estudiar preferesc estar en aquest programa.
Al principi de curs, tant a mi com a la meva família, ens van informar dels objectius de l'ALTER i vam estar d'acord en què entrés aquest curs.
El clima de classe és agradable i les professores també.
Les assigantures que fem són: català , castellà  i matemàtiques cada dimecres. Els dimarts vaig a l'educadora social dues hores.
La resta de dies faig les pràctiques a una granja, on realitzo les tasques que em diu el granger: recollir ous, donar menjar a les ovelles, netejar els menjadors dels animals...
En un futur m'agradaria ser granger, perquè m'agraden molt els animals. Així que he d'aprofitar al màxim aquesta oportunitat.